Les diferències bàsiques entre sensors digitals i sensors analògics es reflecteixen principalment en cinc dimensions: mode de sortida de senyal, capacitat anti-interferència, precisió, nivell d’intel·ligència i cost. Els sensors digitals produeixen senyals digitals discrets a través de convertidors analògics i digitals interns, que tenen una gran precisió, fortes característiques anti-interferències i programables; Els sensors analògics produeixen directament senyals analògiques contínues, que són menors de cost, però són més susceptibles a la interferència ambiental.
Mode de sortida del senyal
Sensors digitals: Converteix les quantitats físiques en senyals digitals discrets mitjançant convertidors analògics i digitals integrats (ADCs) i produeixen-les de forma binària
Sensor analògic: es produeix directament els senyals de tensió\/corrent que canvien contínuament, que estan relacionats linealment amb quantitats físiques.
Precisió i capacitat anti-interferència
Sensors digitals:
Adopció de la tecnologia de compensació d'errors digitals, la precisió pot arribar a 0. 02%;
La transmissió de senyal digital té una forta capacitat anti-interferència i dóna suport a la transmissió de llarga distància.
Sensors analògics:
A causa de factors com el soroll del circuit i la deriva de la temperatura, la precisió és relativament baixa;
L’atenuació del senyal és significativa i la distància de transmissió és limitada.
Escalabilitat funcional
Sensors digitals:
Integrat en microprocessador i mòdul d’emmagatzematge de dades, calibració de suport, filtratge i preprocessament de dades;
Els sistemes digitals es poden connectar directament mitjançant interfícies de comunicació com I2C\/SPI.
Sensors analògics:
La funció és única i requereix un mòdul ADC extern per aconseguir processament digital.




